Menu
El Gran Teatre d’Alzira i el seu aniversari.
Durant el període del tancament del Gran Teatre ocasionat per la pandèmia de la Covid-19 (març 2020-setembre 2021), l’Ajuntament d’Alzira amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura i de la Diputació de València ha destinat al voltant de 500.000 € per a reformar, millorar i actualitzar les seues instal·lacions i ha renovat el seu aspecte amb la incorporació de les arts plàstiques i decoratives.
En la part interior s’han reformat els banys, els camerinos i diverses intervencions, que el públic no veu, però molt necessàries com són les instal·lacions de l’aire condicionat, una línia de vida, els mecanismes de tramoia, la barana de seguretat a la pinta, nou quadre elèctric, il·luminació led, sol de l’escenari, pintura, nova retolació i reparació de les llums de sala.
En la part exterior s’ha pintat la façana, hi ha una lona commemorativa del centenari, nova senyalèctica, il·luminació led als balcons i les finestres i una marquesina a la taquilla.
A la part lateral de l’edifici, sobre les sis falses finestres, l’artista valencià Paco Roca ha realitzat sis il·lustracions que representen: el teatre per a adults, el teatre infantil, la dansa, la música, les nostres festes i el públic.
A la part posterior, sobre les tres falses portes, l’artista alzireny Toni Espinar ha pintat tres murals que mostren l’ambient al camerino, el treball dels tècnics i una visió del teatre des de l’escenari.
La Comissió Centenari del Teatre d’Alzira ha dut a cap una gran varietat d’intervencions per a difondre la història de l’edifici i els nombrosos actes que s’hi han realitzat, però també per a fomentar l’assistència als veïns i visitants, que poden gaudir d’una programació plural, variada i de qualitat. Aquestes en són algunes:
El Gran Teatre d’Alzira i la seua programació.
El 29 de setembre de 1921 s’inaugurava el coliseu amb la posada en escena de l’opereta Maruxa, d’Amadeo Vives. En aquell temps també funcionaven el Teatre Giner i el Cine Serrano a Alzira. Inicialment el seu ús era la celebració de concerts a càrrec de bandes de música i d’orquestres que amenitzaven revetlles, festes i balls que tenien lloc on és l’actual pati de butaques. També s’hi muntà un ring per a fer vetlades de boxa.
Altres gèneres musicals que comptaven amb gran acceptació popular foren les sarsueles, les operetes, la revista, les agrupacions corals i els balls regionals. L’any 1940 es va estrenar la sarsuela La que iba a la verbena, lletra de l’alzireny Manuel Just i música de Juan Magraner.
El cinema -mut, en blanc i negre, precedit del NO-DO- tingué una gran acollida entre el públic. L’11 de febrer de 1955, s’hi exhibix, per primera vegada a Alzira, una pel·lícula en cinemascop.
Per una altra part, el teatre popular – les peces valencianes o sainets- va comptar amb una gran acceptació i va generar un gran planter d’actors i actrius locals aficionats. Els Jocs Florals i els certàmens poètics en valencià permetien que els mantenidors exaltaren les seues regines i les dames.
Amb el pas del temps s’han realitzat una gran varietat d’espectacles i de gran qualitat relacionats amb totes les arts escèniques i musicals. Sobre el seu escenari han actuat artistes, companyies, bandes i músics locals, nacionals i internacionals de prestigi que han contribuït a enriquir la vida dels alzirenys i les alzirenyes.
La programació cultural, actual, que ofereix el Gran Teatre no té res a envejar a la que realitzen altres teatres valencians. Estos en són alguns exemples:
Alguns artistes i companyies que han actuat al Gran Teatre d’Alzira.
En els seus inicis hi actuaren els artistes locals Mari Carmen Solves, Ana Maria León, Guillermo Palomar,Vicente Aledón, Enrique Pellicer…
Cantants i grups de la categoria d’Antonio Machín, Los Tres Sudamericanos, Raphael, Maria Dolores Pradera, Concha Márquez Piquer, Lolita, Loquillo, Presuntos Implicados, Charo Reina, Elsa Baeza, Pablo López, David Bisbal, Marlango…
En la nostra llengua: Raimon, Lluís el Sifoner, Ovidi Montllor, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Els Pavesos, La Trinca, Al Tall, Paco Muñoz, Pep Gimeno Botifarra, Aitana Ferrer, Andreu Valor, Joan Améric, Ona Nua…
Actors i actrius locals com Elisa Ramírez, Carles Alberola, Àlex Gadea, Rosana Mira, Guille Zabala… i els actors i actrius que han nascut en Tarumba Teatre… i els valencians Alfred Picó, Carles Sanjaime, Pep Cortés, Josep Manel Casany, Sergio Caballero, Rebeca Valls, Mamen Garcia, Cristina Plazas, Neus Agulló, Iolanda Muñoz, Lola Moltó…
Actors i actrius nacionals de la talla de Pepe Rubianes, Jesús Guzman, Pedro Osinaga, Antonio Ozores, Gemma Cuervo, Fernando Guillem, Ana Mariscal, José María Rodero, Rafaela Aparicio, Charo López, Núria Espert, Las Veneno, Las Hurtado, Bibi Andersen, Rossi de Palma, Arévalo, José Sacristan, Máximo Valverde, Lola Herrera, Verònica Forqué, Ana Diosdado, Pepe Sancho, Emilio Gutiérrez Caba, Maria Galiana, Juan Echanove, Concha Velasco, Francisco Tejero, Aitana Sánchez-Gijón, Rafael Álvarez el Brujo…
Companyies de teatre com Els Joglars, Dagoll-Dagom, Comediants, Pluja Teatre, Bambalina Titelles, Vol Ras, Tricicle, L’Horta, La Dependent, Yllana… Sense oblidar grups tan nostres com la Tarumba, Suc de Teatre i Albena Teatre.
Companyies de dansa com el Ballet Nacional de Cuba, Ananda Dansa, Maduixa, Companyia Nacional de Dansa Conservatori Professional Dansa València…
Estimat Gran Teatre d’Alzira,
T’escric per a felicitar-te en el teu aniversari, 100 anys. Qui t’ho havia de dir! I tan bé com et conserves.
Pocs edificis alzirenys han tingut una vida tan intensa, enriquidora i atrafegada com la teua. Sembla increïble que hages superat incendis, ventades, inundacions i, fins i tot, una pandèmia.
Afortunadament, les diferents corporacions municipals s’han preocupat per mantenir-te en forma, han reparat els desperfectes i han fet millores; els tècnics i el personal de sala estan pendents de tot i els programadors sempre volen el millor per a tu. Sense oblidar l’estima que et té el públic. No te’n pots queixar!
Des del teu naixement, el setembre de 1921, sobre el teu escenari s’han representat obres de teatre, dansa, espectacles de revista, sarsueles, òperes, concerts de música; s’ha projectat cinema i has sigut escenari de pel·lícules i programes de televisió… Però també has vist com es feien combats de boxa, balls i festes, quan el pati de butaques es podia llevar i posar.
Amb el pas del temps, t’has convertit en un espai dinamitzador de la cultura i la vida alzirenya. Som milers i milers d’espectadors els que hem acudit ací per a gaudir del teatre, la dansa, la música, el cinema, però també de conferències, mítings, festivals benèfics, gales, presentacions falleres, pregons de Setmana Santa, finals de curs escolar, actes commemoratius, rodes de premsa…
Durant el període de tancament ocasionat per la pandèmia de la COVID-19, l’Ajuntament d’Alzira, amb la col·laboració econòmica de la Conselleria de Cultura i la Diputació de València, ha millorat i actualitzat les teues instal·lacions i ha renovat el teu aspecte perquè continues acollint-nos, al teu pati de butaques i al teu escenari, per molts anys més.
Sens dubte, eres un dels edificis públics més característics i estimats de la nostra ciutat. I tot un referent en la nostra comarca. Ens ofereixes una programació diversa, de qualitat i pensant en tots els públics. Tens la possibilitat de divulgar totes les arts escèniques i musicals, generar emocions, despertar interés, fomentar la sensibilitat, estimular la imaginació i el pensament crític. Moltes gràcies per l’enriquiment cultural que ens aportes.
Volem que tots els alzirenys i les alzirenyes et coneguen un poc més i per això, des de la Regidoria de Cultura, hem preparat esta entranyable exposició que vol ser un passeig per la teua vida. Està dividida en quatre apartats: història, programació cultural, entitats locals i commemoració del teu centenari. Hem seleccionat fotografies, cartells, programes de mà, entrevistes, publicacions, objectes representatius i personals que, de segur, sorprendran les persones que la visiten. A més, hem publicat el llibre Gran Teatre 100 anys amb tu (1921-2021) d’Inés Orts que amplia i divulga la teua trajectòria.
El millor regal que et podem fer pel teu aniversari és no deixar de visitar-te, gaudir de tot el que ens oferixes, respectar-te i parlar bé de tu perquè tingues més amics i amigues i que siguen moltes les orquestres, les companyies i els artistes que vulguen actuar sobre el teu escenari.
Espere que pugues alçar el teló 100 anys més.
Felicitats, amic!
Alfred Aranda i Mata
Regidor de Cultura
Alzira, 29 de setembre de 2021
El 30 de juny de 1919 l’Ajuntament d’Alzira accedí a la sol·licitud d’Horonato Brunet Sanz, veí de la localitat, i acordà cedir-li gratuïtament quasi un miler de metres quadrats de terreny de via pública en la partida de l’Alborgí per a la construcció d’un teatre circ baix determinades condicions i amb el compromís que, transcorreguts vint-i-cinc anys de la seua explotació pel sol·licitant, la propietat de l’edifici que es construiria revertiria al municipi.
Brunet començà l’execució del projecte i arribà a construir el cos d’obres d’entrada, les parets laterals posterior, la divisòria entre el pati i l’escenari i gran part de la coberta, però les obres es van paralitzar com a conseqüència de les vagues freqüents dels treballadors de la construcció, per la qual cosa va contraure obligacions amb els préstecs que li facilitaren i amb materials per a l’obra. Poc després, com que no pogué complir amb els seus compromisos amb l’Ajuntament, va cedir els seus drets al veterinari de la localitat, Carlos Plasencia Contel, que va subrogar els drets a la Societat que es va conformar pels creditors.
El 27 de setembre de 1920 l’Ajuntament n’acordà la concessió a Plasencia i prorrogà el termini de construcció de l’edifici fins al mes d’octubre d’eixe mateix any. Es pretenia que amb el temps el Gran Teatre fora una font d’ingressos per a l’Hospital Municipal. Així les coses, es va constituir la Sociedad Gran Teatro, que va presentar el seu Reglament al Govern Civil l’abril de 1921.
El primer consell d’administració el va presidir Vicente Sanchis Ballester i es va nomenar gerent de la Junta de Govern i d’explotació al ja citat Carlos Plasencia. Les obres del nou edifici van ser supervisades per l’arquitecte Emilio Ferrer.
El 29 de setembre de 1921, a les 21.00 hores, amb l’assistència de l’alcalde, Rafael Pardo Sanchis, amb altres autoritats locals i nombrós públic, s’inaugurava el coliseu amb la posada en escena de l’opereta Maruxa, d’Amadeo Vives. Cal destacar que per eixes dates funcionaven a la ciutat, la primera de la província pel seu nombre d’habitants després de la capital, el Teatre Giner i el Cine Serrano. Un magnífic teló, realitzat quasi amb tota seguretat pel pintor Vicente Palau Gómez, en el qual es mostraven escenes de l’històric pont de Sant Gregori i de la contigua església de Santa Maria, ambdós desapareguts, servien de fons de l’escenari.
Representacions teatrals, concerts i actuacions musicals de bandes, d’orquestres, de corals, ballet, òperes, sarsueles, grups i cantants, revistes musicals, presentacions falleres, desfilades de moda, festivals de diferents tipus de música, de cors i danses, vetlades de boxa, mítings i actes de propaganda política, presentacions de llibres, jocs florals, gal·les infantils, pregons de la Setmana Santa, actes de divulgació social, homenatges, encontres religiosos, xarrades, reunions polítiques, congressos i assemblees d’entitats i associacions de la més diversa índole, concursos de teatre en valencià i, fins i tot, una missa. Tot ha tingut cabuda en eixe edifici emblemàtic que tant estima Alzira.
A partir de 1947 el Gran Teatre serà explotat directament pel municipi, però poc després s’arrendarà a Juan Guardiola.
L’11 de febrer de 1955, s’exhibix en el Gran Teatre, per primera vegada a la ciutat, una pel·lícula de cinemascop.
El Gran Teatre ha patit al llarg de la seua història les conseqüències de l’acció del temps i dels elements atmosfèrics i han sigut nombrosíssimes les obres de rehabilitació i restauració que s’han operat en l’immoble. Com a exemple, consignem les dutes a cap entre 1958 i 1960, quan es va desplomar parcialment la teulada per la gran nevada dels dies 11 i 12 de gener.
A principis de 1980 un informe tècnic declarà la seua ruïna parcial, la qual cosa en va aconsellar el tancament immediat.
Entre 1980 i 1982 es van invertir vora 50 milions de pessetes en obres de reparació i consolidació; l’any 1982 va patir les inundacions pel trencament de la presa de Tous; en novembre de 1984, un incendi; el 1987, una altra vegada les inundacions; el 1989, en febrer, les seqüeles dels vents huracanats; el 2004, uns altres dos incendis, i més recentment, a partir de març de 2020 i aprofitant les restriccions ocasionades per la pandèmia de la COVID-19, s’ha realitzat una important renovació tecnològica, actualització de les instal·lacions i millora del seu aspecte que permetrà obrir-ne de nou les portes, amb motiu de la celebració del seu centenari, el setembre de 2021.
Pel Gran Teatre alzireny han passat, a banda de quasi tots els grans artistes, locals (Mari Carmen Solves, Ana Maria León, Guillermo Palomar), cantants i grups de la categoria d’Antonio Machín, Los Tres Sudamericanos, Raphael, Maria Dolores Pradera, Concha Màrquez Piquer, Lolita, Loquillo, Presuntos Implicados, Charo Reina, Elsa Baeza, Lluís Lach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Els Pavesos, La Trinca, Al Tall, Paco Muñoz, Las Veneno, Las Hurtado, Arevalo, la vedet Andy Ventura, i companyies i actors, a banda dels locals (Vicente Aledón, Enrique Pellicer, Elisa Ramírez, Carles Alberola, José Antonio Martinez) de la talla de Jesús Guzmas, Pedro Osinaga, Juanito Navarro, Antonio Ozores, Gemma Cuervo, Fernando Guillem, Ana Mariscal, José María Rodero, Rafaela Aparicio, Charo López, Nuria Espert, José Sacristan, Máximo Valverde, Lola Herrera, Verònica Forque, Ana Diosdado, Pepe Sancho, Emilio Gutierrez Caba, Juan Luis Galiardo i Els Joglars, Dagoll–Dagom, Comediants, Ananda Dansa, Pluja Teatre, Bambalina Titelles, Bibi Andersen, Vol Ras, etc. Sense oblidar grups tan nostres com la Tarumba, Suc de Teatre, Albena Teatre, etc.
Gent de la Cultura com Rafael Alberti i entre els pregoners de la nostra Setmana Santa trobem Gregorio Peces-Barba, Matias Prats, Pilar Urbano, Maria Ostiz, Fernando Onega, Tico Medina, Adela Cortina i Luis del Olmo.
El Gran Teatre d’Alzira, un edifici singular, un contenidor cultural de primer ordre, forma part del patrimoni historicoartístic d’Alzira i ara, quan complix el seu centenari, cal posar-lo en relleu.
L’espai ha servit també com a centre de difusió cultural (conferències, jornades…) i com a plató de pel·lícules i programes de televisió. És un dels escenaris a través del qual es pot contar bona part de la vida d’Alzira dels últims cent anys. Per molts anys més!
AURELIANO J LAIRON
El Gran Teatro de Alzira, con su telón representando el desaparecido pont de Sant Gregori, se abría por primera vez al público la noche del 21 de septiembre de 1921. En la sesión inaugural se representó la opereta de costumbres gallegas Maruxa, de Amadeo Vives.
Honorato Brunet, residente en París, era el propietario de un terreno de 945 metros cuadrados al lado del río Barxeta, en la plaça dels Porcs, hoy del Alborgí. En 1919 presentaba en el Ayuntamiento un proyecto del arquitecto Emilio Ferrer para construir allí una sala de espectáculos, con un coste de 75.000 pesetas. El proyecto fue aprobado por la corporación municipal que presidía Bernardo Llinares.
De esta obra se hizo cargo el veterinario Carlos Plasencia Contel, para explotarlo durante 25 años, tras los cuales pasaría a revertir al Ayuntamiento como compensación del solar y sus rentas íntegras al Hospital Santa Lucía. Por otra parte, se obligaba a la empresa a dar dos sesiones gratuitas a beneficio del centro asistencial y ofrecer entradas gratuitas a centros benéficos y tres entradas a cada centro de enseñanza para premiar a los alumnos más aventajados.
El 6 de junio de 1921, Plasencia cede los derechos a la Sociedad Gran Teatro y se forma un consejo de administración que presidiría Vicente Sanchis, de la junta de explotación. En 1924 se construye una pared en la plaza del Alborgí para proyectar sesiones cinematográficas y así disponer de un cine de verano.
Al cumplirse los 25 años legislados de la explotación, desde el 18 de septiembre de 1928, regentaba el teatro Miguel Zorita Bon, quien solicita al Ayuntamiento una prórroga de tres años para compensar los tres años de la más «incivil de las guerras» en que fue incautado. El Ayuntamiento, que preside Carlos Llinares, deniega esta solicitud y el 12 de noviembre de 1946 es precintado el local, pasando a revertir al Ayuntamiento. El 20 de diciembre del mismo año vuelve a hacerse cargo Miguel Zorita, quien lo explota al 50 % con el Ayuntamiento más tarde. El 10 de abril de 1947 se ordena sacarlo a pública subasta por 30.000 pesetas anuales, y se otorga la concesión al empresario Juan Guardiola Martínez por 33.000 pesetas, el 25 de agosto.
Recordemos que en 1940 se estrenó en el Gran Teatro la zarzuela La que iba a la verbena, letra del ilustre poeta y médico alcireño don Manuel Just, con música de don Juan Magraner. Los actores fueron los falleros de la falla El Mercat de Alzira y el barítono Antón Navarro. Fue un espectáculo muy «remojado», ya que una gran tormenta no les dejó terminar la representación.
Varias reformas sufrió nuestro primer coliseo. En 1956, para aumentar su aforo, se presenta un proyecto para la construcción de un nuevo anfiteatro, lo que conocemos por la preferencia. Este se llevó a cabo el 23 de agosto de 1958, con un coste de 259.958 pesetas. El 11 de enero de 1960, una intensa nevada daña considerablemente el inmueble y se invirtieron 140.112 pesetas en su reparación.
Juan Guardiola fue, además de empresario de los cines Cervantes y Giner, un gran arquitecto que diseñó y construyó el Casablanca, el más bello teatro de verano de Europa, así como el edificio de Correos de Alzira y las viviendas de la barriada Colonia Ana Sanchis.
Al fallecer Juan Guardiola, el 24 de diciembre de 1962, cede la gestión del Gran Teatro a su hijo Rafael, quién suspendió las sesiones cinematográficas el 30 de mayo de 1965. Por causas de carácter comercial, económico y administrativo, los herederos de Guardiola cerraron los locales el 1 de noviembre de 1965.
El 3 de enero de 1967 es procesada la reversión del Gran Teatro al Ayuntamiento. El presidente de la comisión era el concejal Rafael Andújar, al que acompañaron los ediles Rafael Giner, Antonio Perelló y Agustín Forcadell, además del arquitecto Andrés Herruzo, el aparejador José Luís Enguix y el secretario municipal Julio Tauroni.
El Gran Teatro, que fue proyectado para teatro-circo, ha acogido durante sus cien años de actividad toda clase de espectáculos: combates de boxeo y catch, conciertos, zarzuelas, óperas, y ballet. Al principio de los años treinta del pasado siglo, los hermanos Alfredo y Eduardo Brito, cubanos, debutaron con sus melodías. ¿Quién no recuerda a Marcos Redondo? Vino a Alzira en varias ocasiones y siempre fue bien acogido; Antonio Machín, José María del Valle, los hermanos Núñez, Pachín y Enrique; Mari Carmen Solves, Emma Carol, Ana María León, Guillermo Palomar, Salvador Escolá “Gorreta” i Maribel Llorens, que actuó con Antonio Molina. Sin olvidar el teatro valenciano representado por los actores Vicente Aledón y Joaquín Sanchis y compañía. Por otra parte, el Gran Teatro ha sido, por excelencia, la casa de los falleros alcireños.
Entre los múltiples actos que han tenido lugar podemos citar el I Festival de la Música y la Moda. Hay que decir que se les olvidó anunciar el deporte, cosa que recordó a los organizadores, SAR don Alfonso de Borbón y Dampierre, duque de Cádiz, que había sido invitado para ser galardonado «por su labor en el deporte español de todos los ángulos y condiciones».
Este festival se realizó el 26 de septiembre de 1985 y los presentadores fueron Miguel de los Santos, locutor de la Cadena SER, y Maria Salerno, actriz y presentadora de TVE. Participaron, entre otros, estos personajes famosos: Camilo José Cela, Imanol Arias, Ana Belén, Miguel Bosé, Antonio Gala, Rosa María Sardá, Javier Basilio, los motoristas Jorge Martínez y Ricardo Tormo, la actriz alcireña Elisa Ramírez, el empresario Luís Suñer, el actor Alfredo Landa y la actriz Norma Duval. Este festival lo patrocinó el Ayuntamiento, que presidía Francisco Blasco. Archifamosos de distintas facetas profesionales se dieron cita en esta ciudad, y la convirtieron en la capital del arte y de la moda. La fiesta terminó con un pase de modelos del diseñador valenciano Francis Montesinos.
Des de entonces hasta hoy, ha sabido remontar y ha ofrecido una programación variada y continua. El futuro que auguramos al Gran Teatro, tras los arreglos últimos, es muy prometedor y deseamos que continúe con muchos éxitos. Enhorabuena por el siglo que cumple el 21 de septiembre de 2021, una conmemoración que todos los alcireños y las alcireñas celebramos con alegría y cariño.
De su historia y sus vivencias, dieron un «repaso» en el mismo escenario -que fue grabado en video y que estará visible en la web del Gran Teatre-, los cronistas oficiales de Alzira, Aureliano Lairón y Alfonso Rovira. Pero eso ya es otra historia…
Muchas felicidades.
Alfonso Rovira
Periodista y fotógrafo
