Es va inaugurar el dimecres, 21 de setembre de 1921 per a representar en la sessió inaugural l’opereta de costums gallecs Maruxa, de Amadeo Vives

El teló de la boca de l’escenari del Gran teatre d’Alzira, amb la seua pintura representant el desaparegut Pont de Sant Gregori, obra d’Hipòlit Rovira, s’obria per primera vegada la nit del dimecres, 21 de setembre de 1921 per a representar en la sessió inaugural l’opereta de costums gallecs Maruxa, de Amadeo Vives

Honorato Brunet, resident a París, era propietari d’un terreny de 945 metres quadrats, al mateix costat del riu Barxeta, al costat de la P]açeta dels Porcs, hui de l’Alborxí. En 1919 presentava un projecte de l’arquitecte Emilio Ferrer per a construir una sala d’espectacles públics amb un cost que aconseguia les 75.000 pessetes, sent aprovat per la Corporació que presidia Bernardo Llinares. De l’obra es va fer càrrec el veterinari Carlos Plasència Contel, per a explotar-lo durant 25 anys, després dels quals passaria a revertir a l’Ajuntament com a compensació del solar i les seues rendes integres a l’Hospital Saint Lucia. S’obligava l’empresa a donar dues funcions anuals a benefici del centre assistencial i oferir entrades gratuïtes a centres benèfics i tres entrades a cada centre d’ensenyament per a premiar als alumnes més avantatjats.

Pantalla per a un cinema

El 6 de juny de 1921, Plasencía cedeix els drets a la Societat Gran Teatre i es forma un consell d’administració que presidiria Vicente Sanchis, de la junta d’explotació. En 1924 es construeix una paret en la plaça de l’Alborxi per a projectar les sessions cinematogràfiques i així disposar d’un cinema d’estiu. En complir-se els 25 anys legislats de l’explotació, des del 18 de setembre de 1928, regentava el teatre l’empresari alzireny Miguel Zorita, qui sol·licita al Consistori una pròrroga de tres anys per a compensar els de la guerra civil en què va ser confiscat. L’Ajuntament, que presideix Carlos Llinares, denega aquesta sol·licitud i el dia 12 de novembre de 1946 és precintat el local, passant a revertir a l’Ajuntament. El 20 de desembre de 1946 torna a fer-se càrrec Miguel Zorita, que ho explota al 50% amb l’ajuntament. En 1947, l’1 d’abril, s’ordena traure-ho a pública subhasta per 30.000 pessetes anuals, atorgant el 25 d’agost la concessió a l’empresari alzireny Juan Guardiola Martínez per 33.300 pessetes.

Activitats de tota mena

El Gran Teatre, que va ser projectat per a teatre circ, ha acollit durant quasi 72 anys d’activitat tota classe d’espectacles: combats de boxa i catch, concerts, revistes, sarsueles, òperes i ballet.

Al principi dels anys trenta l’actuació dels barítons cubans Alfredo i Eduardo Brito. Qui no recorda a Marcos Redondo? Va estar Alzira en diverses ocasions; sempre era molt ben acollit Antonio Machín; els alzirenys Germans Núñez —Enrique i Pachín —; Mari Carmen Solves, José María de la Vall, Emma Carol, Ana María León, Guillermo Palomar… i diguen-me si no recorden amb nostàlgia Els peses valencianes, interpretades per Vicente Aledón i Joaquín Sanchis. El Gran Teatre ha sigut la casa per excel·lència dels fallers d’Alzira, que s’han vist al carrer en algunes ocasions amb motiu d’inundacions o incendis.

A principis dels anys huitanta, el Gran Teatre ja anava patint les xacres de l’edat, per la qual cosa l’Ajuntament que presidia Francisco Blasco va projectar una remodelació a fons, amb un pressupost de quaranta milions de pessetes; rejovenint-lo i dotant-lo dels avançaments tècnics i comoditats. El 25 de maig de 1982, quan la sala revestia els seus millors gal·les, va ser reinaugurada amb l’assistència del governador militar de València, Carlos Lázaro Rodríguez; governador civil, José María Fernández del Riu, i el president de la diputació, Manuel Girona. Nombrós públic que omplia per complet el teatre va presenciar les actuacions de la banda d’Alzira i la de la Divisió Motoritzada Maestrazgo, sota la direcció de Francisco Hernández Guirado i del comandant Juan Vicente Más Quiles, respectivament.

Per a deixar constància del passat, ací tenen una xicoteta mostra del nostre antic coliseu, on en el frontispici apareix un rètol lluminós que anuncia el Parador sota Bernat, que la Junta Local Fallera instal·lava per a les festes josefinas i els balls de nit de cap d’any. Darrere, la Constructora, amb els seus forns i magatzems; la figuera al peu de la ximenera construïda en 1913; cap al fons el dic; darrere, Papensa i, a la dreta, el “Vaig moldre de baix”.